dijous, 9 de juliol del 2009

Campanes a Taradell

Cartes del Lector


Josep Miret i Mercè
Taradell



Parlant amb alguns veïns del carrer de l’ Església, hem arribat a la conclusió que el rellotge del campanar de Taradell no toca les hores, només toca els quarts.

No se si és qüestió tècnica ( els llamps l’afecten) o hi ha una altra causa. Ara que en alguns lloc han rebuts queixes i denuncies per les campanes i pels esquellots del bestiar, per part d’ urbanites, potser aquesta n’és la causa.

Potser algun estiuejant i/o passavolant de cap de setmana ha cursat queixa contra aquest so maleït per tantes sensibles orelles ( el tràfec de la Diagonal, de la Gran Via, de la Via Júlia, del carrer Gran de Gràcia, de la carretera de Sants, del carrer Aragó... no el senten, ni els molesta, però ai ! el so impertinent d’unes campanes de bronze centenàries, i d’uns esquellots de llautó penjats del coll del bestiar, els hi provoca un gran estrès, i una gran ira.

Fins i tot hi ha qui està disposat a establir un pleit contra qui sigui per tal de poder gaudir d’una casa en un poblet tranquil. Casa que per altra banda ocupa molts pocs dies durant l’any.... i la gent del poble al no trobar vivenda disponible, ha de marxar a altres llocs per poder tirar endavant la seva vida...

Vull creure que no hi hagut cap insensat que hagi formulat queixa al nostre rector per aquest tema. També vull creure que es tracta d’una avaria puntual, i estem esperant que ens arribi una peça, potser d’Alemania,. Per posar en marxa les nostres campanades de les hores.

També vull creure que el nostre rector, igual que han fet sempre els seus predecessors, vetlla el tema i en te tota la cura que es mereix el nostre rellotge i el nostre campanar.

Esperant noticies, estic a la vostra disposició.

Atentament,

Josep Miret i Mercè
Taradell

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Nosaltres també fa un temps que no sentim les hores. Vivim al carrer campanar i les trobem a faltar.
Si us hi fixeu bé, quan ha de tocar les hores, fa com un clac,clac,clac. El sistema vol tocar pero no arriba a la campana.

Potser pequem de exagerats, però fa una mica de llàstima no sentir les campanes.

Bernat ha dit...

Hem de vigilar, que si seguim així, aviat deixarem de ser un poble !

Anònim ha dit...

si no ho tinc mal entés el campanar no es cosa del rector,ni de la parroquia,sino que correspon a l´ajuntament

jordi puig ha dit...

Benvolgut Josep Miret:
Soc un dels anomenats per tu com estiuejant i/o passavolant de cap de setmana i sento tan com tu que les campanes no toquin les hores i ho sento per que, quan passo a Taradell uns dies els vull passar en un poble tranquil però no desnaturalitzat.
Fa molts anys que, segons la teva definició, puc ser un estiuejant o passavolant de cap de setmana, o un pixa pins o un dels de Can Fanga però el cert es que em sento tan de Taradell com de Barcelona on vaig néixer i on visc habitualment.
De nen, als estius, quan vivia a una casa del poble prop de la plaça Santa Llúcia, m’agradava molt sentir les campanes, quarts i hores, i a la nit si em despertava el toc de la campana dels quarts esperava impacient el toc de les hores que em donava la informació de que encara quedava temps per dormir o que aviat havia que llevar-me. També m’agradava sentir en Ciscu, el sereno que despertava a la gent que anava a treballar a les fabriques i la vegada donava informació del temps. “Dos quarts de sis. Claps a claps”; i m’agradava sentir els diferents tocs de les campanes i saber quins eren i que significaven, i m’agradava el soroll del ferrer picant el ferro amb el mall sobre l’enclusa, i el soroll dels carros sobre el pedrís, i la corneta del agutzil, l’Angel, i les feines del batre i tantes i tantes coses que s’han perdut i que feien de la vida a Taradell una experiència extraordinària que ha format part de la meva educació.
Ara ho enyoro una mica; quan visc a Taradell visc a La Roca i queda lluny del poble, però quan el vent bufa de ponent o de garbí i m’acosta el so de les campanes ,gaudeixo de la informació que em donen, i enyoro els carros, el ferrer, i el passejar per un poble que ha perdut molts dels encants que abans tenia. Malgrat això, mai deixaré de sentir-me un taradellenc mes, encara que hi hagi qui pensi que mai un de Barcelona podrà assolir aquest títol.
No busquis en els estiuejants o passavolants urbanites els mals del poble. Els mals venen de dintre i no de fora, els mals venen per volgué ser o semblar el que no es, per deixar de ser un poble i volgué ser una ciutat, per volgué tenir el que tenen uns altres i que no es necessita, i tantes i tantes coses que seria molt llarg d’anomenar.
Si les campanes no toquen les hores, assabentat qui es el responsable del servei i fes-li saber quines son les teves inquietuds. Si es l’Ajuntament, presenta una instancia, si es el rector fes-li saber o entra una instancia en el bisbat; no maleeixis els estiuejants o passavolants que,moltes vegades som els que mes enyorem tot allò que s’ha perdut i que feia de Taradell un poble on gaudir d’una estada inoblidable.

Jordi Puig Martín (estiuejant des de 1950)

Barceloní ha dit...

Saps res que no expliques, o el comentari agre cap als barcelonins és gratuït?

El follet de la son ha dit...

Estic d'acord amb en Jordi Puig. Sisplau, no fem els del poble demagògia barata que no es tracta d'això. Pràcticament sempre els mals vénen de dins. Si una persona ve al poble des dels anys 50, aquesta persona és del poble. Si una persona fa poc que ve al poble però participa de la seva vida, automàticament passa a ser també del poble. No hi ha discussió possible en aquest sentit, em semba a mi!